La segona persona del singular de l'imperatiu del verb captenir-se és captén-te o captingues-te. En els parlars valencians també hi ha la forma captín-te.
Malgrat que, en els registres informals, sobretot en la llengua parlada, és habitual la forma captingue't, cal tenir en compte que aquesta [...]
Les formes de l'imperfet de subjuntiu del verb cabre o caber són les següents:
cabés
cabessis
cabés
cabéssim
cabéssiu
cabessin
Cal evitar, doncs, les formes capigués, capiguessis, etc., originades per analogia amb altres verbs que fan l'imperfet de subjuntiu acabat en -gués.
[...]
Les formes de l'imperfet de subjuntiu del verb estar presenten el so velar que correspon a la grafia g (o gu):
estigués
estiguessis
estigués
estiguéssim
estiguéssiu
estiguessin
Cal tenir en compte que no són acceptables les formes no velaritzades estés, estessis, etc.
[...]
Les formes de l'imperfet de subjuntiu del verb saber són les següents:
sabés
sabessis
sabés
sabéssim
sabéssiu
sabessin
Cal evitar, doncs, les formes sapigués, sapiguessis, etc., originades per analogia amb altres verbs que fan l'imperfet de subjuntiu acabat en -gués.
[...]
Les formes del present de subjuntiu del verb complaure són les següents:
complagui
complaguis
complagui
complaguem
complagueu
complaguin
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta les formes complasqui, complasquis, etc., cal evitar aquestes formes en els registres formals.
[...]
El verb tossir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
tusso, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen
Present de subjuntiu
tussi, tussis, tussi, tossim, tossiu [...]
El verb acudir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com pudir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
El verb ajupir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
ajupo, ajups, ajup, ajupim, ajupiu, ajupen
Present de subjuntiu
ajupi, ajupis, ajupi, ajupim, ajupiu, ajupin [...]
El verb arrupir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
El verb brumir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
